Activitats

Posted by Alex | Posted in | Posted on 8:07 p.m.


ACTIVITATS

1) Observa el gravat, explica quin paper van tenir els personatges
i digues què creus que representa aquesta escena.

En aquesta imatgue podem observar a dos homes, el rei Víctor manuel, a sobre del caball blanc y a Garibaldi a sobre del caball negra. Com podem veure els dos es donen la má, així aquest gravat representa, dintre del context históric, una mena de pacte que van tindre tots dos, amb el propósit de la unificació d'Itàlia i de que Garibaldi ayudes a Víctor manuel en les seves conquestes. També podem observar com al costat de Garibaldi hi ha el seu exercit representat per homes i dones voluntaris, i que el donen suport, amb l'unic proposit de matar per les idees que els habia capficat Garibaldi. També al costat de el rei Víctor manuel hi ha diversos soldats del seu exercit.

2) Emmarca aquesta escena en el context històric de la unificació
italiana.


Podem observar un pacte entre el rei Víctor manuel i Garibaldi, per unir forçes i aixi aconsegir la unificació d'Itàlia. Aquest pacte es va fer l'any 1860 després de les respectives batalles de 1859 quan l’armada francopiamontesa va derrotar els austríacs a Magenta i Solferino. La misió de Garibaldi va ser unir forçes per derrotar i conquistar tots els estats de la península itàlia.

1) Com considerava Bismarck les decisions que havia pres el
Congrés de Viena? Com proposava aconseguir la unificació
alemanya?

Pensa que la desició del repartiment de les fronteres que ha pres el congres de Viena no es bona i que lluitarà per poder fer que el seu poble sigui mes gran i poderos.

La Llibertat Guiant Al Poble

Posted by Alex | Posted in | Posted on 1:30 p.m.



1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa elquadre en el context de la Revolució del 1830.

La llibertat guiant al poble (en francès, La liberté guidant le peuple) és una obra del pintor francès Eugène Delacroix.

Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830, pintada el mateix any, que tingué lloc a París on hi apareixen els diferents estaments socials i tendències que varen propiciar aquests fets. En primer terme hi apareix una representació al·legòrica de la Llibertat, que duu una baioneta i una bandera francesa, la que es va reprendre a partir d'aquesta revolució. El quadre va ser pintat poc després dels fets i va ser adquirit pel monarca Lluís Felip I. Actualment està exposat al Museu del Louvre de París.






1)La protagonista és un personatge alegòric de la Llibertat, una dona armada que porta la bandera francesa.

2)Simbolitza la juventut revoltada per la injusticia i el sacrificiper les causes nobles.

3)Representa la burgesia.


4)A l'esquerra treu el cap un altre nen, que també s'ha sumat espontàniament a la batalla, i obre molt els ulls mentre s'enfila per les restes de la barricada, amb un barret de policia.

5)És un obrer de la industria, i va vestit amb ropa obrera i signes dels colors de la llibertat.

6)Als peus de la llibertat, un lluitador moribund la mira fixament com dient-li que ha valgut la pena el sacrifici. El mocador al cap indica que és un jornaler.

7)Altres cadàvers a la base estan il·luminats per donar-los importància i el lloc d'honor que es mereixen en la llibertat aconseguida també gràcies a ells. El de l'esquerra, amb camisa blanca i sense pantaló, és, amb la Llibertat, la segona figura mítica, que es fa des d'antic i que és Hèctor, un personatge d'Homer.

8)El cadàver de la dreta és un soldat del bàndol dels monàrquics, vestit amb l'uniforme de campanya contemporani.

9)Es tracta d'un soldat corasser amb xarreteres de color blanc, del bàndol monàrquic.


10)Entre la Llibertat i el burgès s'esbocen algunes figures dins de la batalla: un destacament de grenaders,
vestits amb roba de camp i capota grisa, i els estudiants, entre els quals hi ha un enginyer politècnic que s'identifica pel seu barret bonapartista.


2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 I 1848? A quins països van tenir èxit?

Al 1820 un seguit d’aixecaments liberals dirigits per activistes militars, van intentar a diversos països, entre ells Espanya, acabar amb l’absolutisme i prendre el poder per mitjà d’insurreccions armades.
La revolució del 1848 és coneguda com “la primavera dels pobles” perquè
nombrosos pobles i nacions es van aixecar contra l’absolutisme i els imperis. A
l’Europa Occidental la revolució de l’any 1848 va comportar el sorgiment dels
ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social; i va
significar l’aparició de la classe treballadora com a força política. Com en altres
ocasions, la revolucióel fusell. Aquesta França. Pel febrer unels dos
L’urna i va començar gravat del 1848 mostra aixecament popular
va posarinstruments utilitzats en la revolució d’aquelles vaelproclamar a larepública
fi a la monarquia de Felip d’Orleans i any: fusell, per la
social (drets per ialssufragi universal, per construir un sistema democràtic.
revolta, el treballadors) i el sufragi universal.



Activitats Socialas

Posted by Alex | Posted in | Posted on 12:17 p.m.



Analitza el gravat:


1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees.

en aquesta caricatura la repressió d'explicar les idees es simbolitza mostrant una reunió d'un grup secret de pensadors amb una mordassa a la boca que els impidei expressar les seves idees.

2) Situa la caricatura en el context històric.


El Congrés de Viena no va respectar del ni els principis lliberals ni les aspiracions nacionals d’alguns països europeus. Així, doncs, a partir del 1815 liberalisme i nacionalisme, reduïts a la clandestinitat, es convertiren en les dues forces d’oposició a la Restauració.

ACTVITATS

Posted by Alex | Posted in | Posted on 12:04 p.m.

Analitza el gravat:

1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees.
En aquesta caricatura la repressió d'explicar les idees es simbolitza mostrant una reunió d'un grup secret de pensadors amb una mordassa a la boca que els impedeix expressar les seves idees.

2) Situa la caricatura en el context històric.

El Congrés de Viena no va respectar del ni els principis lliberals ni les aspiracions nacionals d’alguns països europeus. Així, doncs, a partir del 1815 liberalisme i nacionalisme, reduïts a la clandestinitat, es convertiren en les dues forces d’oposició a la Restauració.


Analitza el gravat:

1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees.

2) Situa la caricatura en el context històric.

Tecnologia Tema 3 PPT

Posted by Alex | Posted in | Posted on 1:04 p.m.

Activitat Olympe de Gouges

Posted by Alex | Posted in | Posted on 8:23 p.m.


Marie Gouze, més coneguda com Olympe de Gouges, fou una escriptora francesa, autora, l'any 1791, de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.

Nascuda a Montauban, en una família humil. Es casà molt jove i quedà vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es traslladà a París on es canvià
el nom i emprengué una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l'escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.

El 1789 s'abocà a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre d'articles, manifestos i discursos. El
seu pensament propi de la Il·lustració ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.

Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 escrigué la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l'Home i del
Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat. La seva Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana començava amb
les següents paraules:

"Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta."

Seguint la línia de Montesquieu, defensà la separacióde poders sense contradir-se amb el fet que el 1793 iniciés la defensa de Lluís XVI i s'opongués a Robespierre i Marat.

Per les seves idees polítiques fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l'autora d'un cartell girondí.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Olympe_de_Gouges»



activitats

Posted by Alex | Posted in | Posted on 8:22 p.m.

1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?

Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de revolució la. Va establir un govern col·legiat (Directori) i va elaborar una Constitució que consagrava el predomini dels propietaris i limitava els drets polítics de les classes populars. El liberalisme de la nova república s’oposava tant a l’absolu-tisme i a l’aristocràcia com a la democràcia social dels jacobins i, per tant, tenia l’oposició dels partidaris de l’absolutisme i de les classes popular.En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes d’Europa, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme, perquè era l’únic capaç d’imposar l’ordre i assegurar la defensa nacional. Un jove general de l’exèrcit, Napoleó Bonaparte, va acabar protagonitzant, gràcies al suport de la burgesia, un cop d’Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentrà tot el poder a les seves mans.


2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleò-
nic. Quins països n’eren dependents i controlats per França?

-Suïsa (dependent i controlat),Vabiera,Vestfalia,Nápoles (dependent i controlat),Badén,Lubeck hamburgo,Turin,Florencia,Colonia Maguncia,Wijktemberg,Regne d'Itàlia (dependent i controlat).


3) Quins Estats independents de França van passar a ser aliats de
Napoleó?

Àustria, República Cisalpina, República Lígur, República Transalpina van ser els seus aliats.

4)Quins van ser els unics territoris no ocupats l'any 1811?On es va produir la revolta popular contra Napoleó?

Imperi Austriac, Prussia,Russia,Portugal,la peninsula Escandinava i el imperi osmà.
La revolta contra Napoleó es va produir a Europa.



ACTIVITATS


Analitza els gravats:

1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després analitza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc.

"L’electricitat republicana provoca una commoció que fa caure els trons dels dèspotes".

Aquesta frase vol dir que les noves idees republicanes feien cambiar el govern d’aquella època, perquè tots els que abans pagaven imPostos estaven a favor d’aquestes noves idees, idees revolucionaries. Per això veien a Napoleó com a un alliberador.
Algunes idees: La supressió dels drets senyorials, els delmes, els privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i la igualtat legal. També s’hi va proclamar la llibertat econòmica, el dret de propietat i la llibertat religiosa.

"Saqueig de Roma dut a terme per les tropes napoleòniques".

Els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se les riqueses dels països sotme-sos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i això va desencadenar uns sentiments nacionals contra la França invasora.

ACTIVITATS



Explica les diferències que existeixen entre les parelles de termes proposats:

1) Tercer Estat/Estats Generals.

El Tercer Estat majoritariament format per camperols, sota les ordres del Rei i dels nobles i clergats que pertanyi a la seva jurisdicció (pobres) i
El Estat General es el parlament d'aquella època on el qual estava format per els nobles, el clergar i els burguesos (rics).


2) Terror / Gran Por.

El terror va ser quan els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris i la gran por va ser quan les
bandes organitzades van cremar les collites i mataven als pagesos.


3) Girondins / Jacobins.

Els girondins representaren el sector moderat i els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars.


4) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional.

La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà ostenta el poder polític absolut i la monarquia constitucional
és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditar

5) Directori / Consolat.


El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII
i el consolat és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins
a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.






1)Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta- ment representa cada un?

El poble: tercer estat
Robespierre: Noble
Monjo: clero
Gerard: pages i pertant paertany al tercer estat.
El comte de Mirabeau: noble

2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?


El Jurament del jeu de paume és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.




1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles
de la Declaració de Drets de l’Home?

Diu que tots els homes neixen iguals i tenen els mateixos drets i que només es pot destacar socialment per la utilitat comuna de cadascu. també diu que tot home te uns drets propis que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressió i que ningu els pot treure, i l'objectiu de qualsevol societat és la conservació d'aquets drets.
Després parla que la soberania resideix el poble, i que tots els ciutadans tenen dret a la seva formació, personalment o per mitja de representants.




1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en
aquest gravat.

Aquest gravat sintetitza la imatge de la nació, a més de poder veure la particular bandera Francesa, també veiem un gravat amb lletres que diu "UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que traduït significa "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort".
també podem veure dos homes que assenyalen la frase amb orgull, i que representen tota la nació junta.

2) Analitza la frase i explica’n el significat.


Aquesta frase: UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que vol dir "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort".
P

Podem observar que en aquesta frase es resumeixen els ideals de la rebulució i els drets mínims que pensaben que tenien que tenir qualsevol home.




1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?


El poble estava fart de pagar impostos, no tenien privilegis i vivien en una miseria, no tenien per menjar i el rei no es molestava en millorar les condicions. perquè a ell nomès li interesava cobrar impostos



2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina? Com es va acabar i per què?

Els jacobinos constituïen l'ala radical de la revolució, en oposició als més moderats girondinos. Pel lloc que van ocupar en l'Assemblea Nacional (el més alt de la tribuna esquerra) també se'ls va designar amb l'apel·latiu de "muntanyesos".


Destacats jacobins van ser Robespierre i Saint-Just.


Les reformes i fets més importants d’aquesta etapa van ser:


- La toma de la Bastilla el 14 de juliol, que es pot interpretar com un moviment de masses empentades per la crisis, al Server d’una ideologia burgesia.

l’elaboració de tres documents importants:


- La declaració de drets de l’home i el ciutadà

- La constitució civil del clergat

- La constitució de 1791


Però va ser al 1793 quan van governar els jacobins, fins al 1795, i els principals fets van ser:


- La sentencia de mort en la guillotina per el poble a Lluis XVI al 21 de gener de 1793.

- La aprovació de la nova constitució per els jacobins al 1793

Després de protagonitzar una època de guerra, els jacobins van posar fi al seu govern. Això es deu a que la guerra va acabar i els jacobins es van dissoldre, perquè ja no podien sustentar i estar al cap del govern francès.

Full 2

Posted by Alex | Posted in | Posted on 7:21 p.m.



1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles
de la Declaració de Drets de l’Home?

Diu que tots els homes neixen iguals i tenen els mateixos drets i que només es pot destacar socialment per la utilitat comuna de cadascu. també diu que tot home te uns drets propis que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressió i que ningu els pot treure, i l'objectiu de qualsevol societat és la conservació d'aquets drets.
Després parla que la soberania resideix el poble, i que tots els ciutadans tenen dret a la seva formació, personalment o per mitja de representants.





Fulla 1

Posted by Alex | Posted in | Posted on 12:02 p.m.



Treballa amb la imatge:

1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.

A la imatge podem veure com el Tercer estat, que el representa el home furiós, que agafa les armes del clergat i dels nobles per defensar els seus ideals.
veiem com la noblesa i el clergat espantats veuen com es desvetlla el Tercer estat i no poden fer res per parar els peus dels homes que formen el Tercer estat.


2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el desvetllament del Tercer Estat.

Perque s'adonen que el tercer estat eren molt mes gent que ells i si s'aixequen en armes com el propi exercit estaba format per moltisima gent del tercer estat res no podria parar la revolució.

3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al final de l’Antic Règim.

La nova realitat econòmica que venia acompañada per les idees il·lustrades va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar perpetuava l'immobilisme social i l'estancament econòmic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perquè només així podran legislar per canviar el món. Les idees dels il·lustrats els guiarà en els seus propòsits.

5) L'Època Napoleònica

Posted by Alex | Posted in | Posted on 2:03 p.m.

Entre 1799 i 1815 Napoleó va regir els destins de França i d'Europa.

Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes.

Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. El 1804 es va fer proclamar emperador.

Gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir de formar un gran Imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, a la vegada, integrar el sistema de l'Antic Règim. Per a dur a terme llurs objectius, va establir un govern personal i dictatorial.

L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa.

Bibliografia:

- http://www.xtec.es/~jbuxader/historia/temes/contemp/epocanapoleonica.htm

4) La radicalització de la Revolució: El Directori

Posted by Alex | Posted in | Posted on 1:58 p.m.

El Directori (1795-1799). Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.




Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.

Bibliografia:
- http://socialsenxarxa.wordpress.com/2009/07/15/la-radicalitzacio-de-la-revolucio-1792-1793/

4) La radicalització de la Revolució: El Directori

Posted by Alex | Posted in | Posted on 1:58 p.m.


El Directori (1795-1799). Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.

Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.

Bibliografia:
- http://socialsenxarxa.wordpress.com/2009/07/15/la-radicalitzacio-de-la-revolucio-1792-1793/

3) La radicalització de la Revolució: La Convenció

Posted by Alex | Posted in | Posted on 1:38 p.m.

Després de la derrota i caiguda girondina el juny de 1793, la Convenció va aprovar un nou text constituent, la Constitució de l’Any I, ratificada pel poble el 10 d’agost. Text mai aplicat, no hem de deixar de mirar-lo com l’expressió més avançada de l’ideal democràtic de la Revolució francesa.



Tot i això, la Convenció declararia immediatament que la nova Constitució restava suspesa i que “el govern de França es declara revolucionari fins a la pau”. Era una necessitat, momentània, en funció de les urgències de la lluita revolucionària. S’iniciava un nou període que entendria la Revolució com la “guerra de la Llibertat contra els seus enemics”.

Bibliografia:

- http://socialsenxarxa.wordpress.com/2009/07/15/la-radicalitzacio-de-la-revolucio-1792-1793/

.

2) La Revolució Moderada: L'Assamblea Nacional

Posted by Alex | Posted in | Posted on 1:16 p.m.

La Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée Nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França. L'altra càmera és el Senat (Sénat).

L'Assemblea Nacional consta de 577 diputats, cadascun dels quals es tria en fins a dues rondes de votació i representa una circumscripció electoral específica. La durada màxima del mandat de l'Assemblea i els seus diputats és de cinc anys. El President de França pot dissoldre l'Assemblea (i anunciar noves eleccions), excepte si ja ho ha fet en l'últim any. La seu oficial de l'Assemblea Nacional és el Palais Bourbon en les ribes del riu Sena, a París.




Naixement: 1789.

El 17 de juny de 1789, un mes després de la reunió dels estats generals en Versalles, els diputats de l'estat pla, al considerar que representaven "almenys a noranta-sis centèsimes parts de la Nació" es van proclamar Assemblea Nacional. Van fer acte de sobirania en matèria d'impostos i van decidir elaborar una constitució que limités els poders del rei. Des d'ara, la sobirania ja no radicaria en la persona del monarca sinó en la Nació, la qual hauria d'exercir-la per mitjà de representants que ella mateixa hauria triat. Aquesta revolucionària concepció trobarà la seva expressió en les constitucions de 1791 i 1795.

Les assemblees revolucionàries (1791-1799)

La Constitució de 1791 atorgava a l'assemblea legislativa, triada per un any per sufragi restringit, la competència per a votar les lleis i l'impost, fixar la despesa pública, ratificar els tractats i declarar la guerra. Es reunia de ple dret i no podia ser dissolta. El rei, en les mans del qual es trobava el poder executiu, només disposava d'un dret de veto de caràcter suspensiu limitat a dos anys.

Després de la caiguda de Luis XVI, el 10 d'agost de 1792, una nova assemblea triada per sufragi universal i denominada Convenció, fent referència a l'exemple nord-americà, es va fer càrrec d'elaborar una constitució republicana. La primera va ser votada en 1793 i mai es va aplicar.

La Constitució de l'any III (1795) dividia el poder legislatiu entre dos Càmeres triades per tres anys per sufragi restringit (El Consell dels Cinc-cents que era l'únic que disposava de la iniciativa de les lleis i el Consell d'Ancians -el senat-) enfront d'un executiu format per cinc membres i denominat el Directori.

Després de quatre anys de gran inestabilitat política, aquest règim va rebre el cop de gràcia el 18 brumario de l'any XIII (9 de novembre de 1799) dau per Bonaparte que, al prendre el poder, va marcar l'inici d'un llarg període que les assemblees es van eclipsar.

Bibliografia:
- http://www.assemblee-nationale.fr/espanol/8bm.asp
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Assemblea_Nacional_Francesa

.

1) El Final De L'Antic Règim

Posted by Alex | Posted in | Posted on 1:08 p.m.

L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.






El concepte d'antic règim pot aplicar-se amb propietat als regnes de l'Europa occidental que tendeixen a definir-se com estats nació des de finals de l'edat mitjana. El primer va ser el regne de Portugal. A finals del segle XV s'hi van afegir el regne de França, Anglaterra i Espanya. A Anglaterra la dinastia Estuard va intentar instaurar un model absolutista semblant als del continent europeu. No ho aconseguiren, i el 1688 una revolució burgesa va posar fi a la dinastia i a l'absolutisme. A Espanya la crisi de l'antic règim es va allargar tot el segle XIX.




Bibliografia:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_R%C3%A8gim#Extensi.C3.B3