Posted by
Alex
|
Posted in
2. Informàtica
|
Posted on
12:50 p.m.
Kobe Bryant, fill de l’ex jugador de la NBA Joe "Jellybean" Bryant, va ser un jugador precoç. Va fer el salt a la NBA directament des de l’institut el 1996.
En la seva temporada amb rookie amb Els Àngels Lakers ja va apuntar alt. Va guanyar el concurs de esmatxades i va ser el màxim anotador en el All Star de Rookies amb 31 punts.
En la seva segona temporada en la NBA va ser elegit com integrant del quintet titular per els All Star, sent el jugador mes jove (19 anys) a participar en aquest partit substituint al també Laker Earvin 'Màgic' Johnson que va debutar amb 20 anys i 5 mesos el 1980.
La seva actuació no va passar desapercebuda i va ser el màxim anotador de l’equip de l’Oest. Aquell dia amb 18 punts va ser el màxim anotador de l’equip.
Posted by
Alex
|
Posted in
2. Informàtica
|
Posted on
1:50 p.m.
“LA LLEGENDA DEL SOL I LA LLUNA”
Conta una llegenda que, quan el Sol i la Lluna van ser creats, s’estimaven amb una passió i profunditat sense mesura, intensament.
Eren dos amants lliures, el foc ardent daurat d'un sobre la calidesa freda platejada de l'altre...
Un dia Déu va decidir que s’havien de separar: el Sol il·luminaria el cel de dia, la Lluna donaria llum suaument de nit.
Els seus cors, les seves ànimes, va semblar que es partien en dos. Estaven condemnats a romandre separats per sempre, en una dansa infinita, dolorosa.
El Sol va tractar de ser fort, de fingir estar bé, i ho va aconseguir, llampada forta, molt forta, en el firmament.
La Lluna, però, no podia suportar la tristesa d'estar sense el seu estimat, i malenconiosa brillava al cel.
Déu es va compadir d'ella i li va obsequiar amb milions d'estrelles, petits trossos de llum que intentaven acompanyar-la, d’aconsolar-la. Però la Lluna enyorava la intensitat ardenta del Sol, la seva pell càlida i daurada, i la freda pal lidesa de les estrelles l'afligia encara més. Se sabia sola, condemnada a romandre eternament buscant el seu amor.
Déu va tornar a compadir-se d'aquells als quals havia separat, i va decidir concedir uns instants de felicitat, amb els que haurien de sobreviure per sempre: els eclipsis. Llavors, quan la Lluna desapareix, amagada, quan el Sol es cobreix de la seva pell, poden viure de nou, lliures, estimats, feliços, per uns gloriosos moments, fins tornar a separar-se, a trencar-se, dolorosament, en dues parts novament. Sempre esperant, anhelant el moment en què puguin tornar a ser una unitat, junts, lliures, estimats.
